RETALLADES.

Època de retallades i més retallades. Sembla que som a una espiral sense fi. Van anunciant amb la boca petita i de manera sistemàtica aquest o altre ajust, això si lloant les excel•lències que encara ens queden malgrat tot. De ben a prop ho sé i us puc explicar que si heu de rebre qualsevol tractament més llarg de tres mesos i per aquest motiu estar de baixa, que sabeu que a partir del tercer mes el vostre sou, qui en tingui és clar, es veurà disminuït de manera considerable. Estic parlant d’ un tractament de quimioteràpia que per si de cas algú no ho sap es pot allargar en el temps de manera imprevisible. O sigui que a l’ hora que fan els comptes que més els hi convenen i s’ encoratgen a fer-ho en els serveis que més incidència poden tenir en tots nosaltres, ho fan també en el nostre cor i en el nostre ànim. No hi ha prou amb la preocupació per la malaltia sobrevinguda i no desitjada i amb l’ inquietud que tot plegat deu comportar. Cal fer esment de l’ encariment que això suposa per a una família en desplaçaments, aliments, medicaments... A la fi al desgast psicològic que tot això implica per qualsevol que es trobi en aquestes circumstàncies, afegir el neguit de potser no arribar a final de mes per aquest motiu. La vida és de ben segur el tresor més apreciat del que tots disposem. Es molt injust que la seva cura, independentment de l’ indret del món on ens trobem, quedi reduïda simplement a una qüestió de números. Vull pensar que el fet de que uns disposin dels altres de manera tan cruel i banal sigui a causa d’ una anomalia genètica que algun dia aconseguirem fer desaparèixer.