dimarts, 23 de juliol del 2013

VACANCES

L’ aire acarona l’ estança. Entra pel finestral de la terrassa i tafaneja tota la casa de manera continuada. Em sento alleugerida. Desprès de la xafogor i de la calor que ha fet avui, finalment es pot respirar. Les 7 de la tarda. Moment d’ impàs on el pis es refresca de manera natural i al carrer comença a desprendre’s l´escalfor del terra, amb un intent de potser reutilitzar aquesta energia. Sortiré a fer un passeig i segur que em cremaran els peus i sentiré l’ anguniosa sensació que d’ un moment a l’ altre he de caure. Entre alguns motius sóc de pressió més aviat baixa i l’estiu no m’afavoreix massa. Disposo de l’ aire condicionat per si la cosa es posa magra, però de moment vaig aguantant. Direu que a qui pot interessar tot això? Jajajaja la veritat és que estic una mica avorrida i he pensat que descriure aquest moment podia activar la meva ment emmandrida. Sento com canta un ocell que crec s’ ha instal•la’t a una palmera immensa que roman al jardí de la casa. Tanco els ulls i puc imaginar estar sota d’ un arbre de qualsevol lloc tranquil, ocupant el temps pensant que serà de la meva vida. Tenint almenys de moment una feina segura i una bona salut, puc donar-me el luxe de fer-ho despreocupadament. De fet encara somio com quan era una nena i mira que d’ això ja fa una estona llarga.... A la fi només puc estar agraïda de poder-ho fer.