Un mal menor. Aquesta és la frase que defineix de manera prou encertada el pensament de molts sobre el sistema de la funció pública. M’ ha costat d’ entendre el seu significat aplicada d’ aquesta manera . Com m’ és difícil de comprendre d’ altres que sentim sovint com danys col·laterals o situacions conjunturals..... No m’ acostumo quan s’ associa a les persones. També s’ hem fa feixuc d’ entendre quan la relaciono amb una frase molt sentida en aquests dies, els serveis bàsics.
Analitzant el significat de la paraula bàsic com la part essencial o fonamental , hom diríem que els podríem considerar com imprescindibles. Però sembla ser que en aquest país / societat, entendre l’ educació i la sanitat com quelcom bàsic no significa que hagin de tenir una importància cabdal. A la fi he entès això d’ un mal menor. S’ han d’ oferir per què no està ben vist que com tota societat civilitzada i evolucionada, hagin analfabets o que per manca de recursos econòmics es mori la gent pel carrer. Però com només generen despeses i cap guany s’ ha de procurar retallar-los el màxim possible. Que els gestioni el sector privat serà diferent per què sembla ser, que el cost seria menor pels governs i si més no es facilitarà crear empresa o sia es generarà riquesa. Al cap i a la fi és un canvi de model diuen, això és poc sostenible....
Tot plegat em porta a pensar que mentre no es faci una aposta, on es valori que invertir en educació sigui un guany segur aquest canvi de model no serà real. En èpoques difícils com les que estem vivint només l’ estan considerant com reduir despesa de quelcom superflu.
Com a membre de la funció pública que sóc estic una mica farta que em facin sentir, ora com un ésser privilegiat ora com una mena de delinqüent que s’ hagi d’ amagar només pel fet d’ haver aprovat una oposició, per ocupar un lloc de treball on les normes i el sistema de funcionament m’ han vingut donades com a moltes feines. Com educadora que sóc reclamo una mica d’ atenció i demano que es reflexioni sobre el valor i significat que té la nostra tasca. Crec que mentre no sigui així qualsevol reforma al respecte serà com si a tots ens enganxessin una llufa a l’ esquena i ens diguessin.. SANTS INNOCENTS!!!
dimecres, 28 de desembre del 2011
diumenge, 4 de desembre del 2011
A CASA
La claror del dia es cola pels foradets de la persiana mal ajustada. El canvi de llit sempre el pateixo. M’ aixeco pel matí amb l’ esquena una mica tocada. A més ara que ja fa fred costa d’ escalfar la casa i la primera nit sempre en passo una mica.
Desprès d’ esmorzar la meva germana i jo ens disposem a fer neteja. El fet d’obrir i tancar una casa esdevé un ritual que costa però que és necessari.
És curiós o potser no tant que ja fa uns anys que enlloc de parlar de projectes, la major part de les converses giren al voltant de coses passades conjuntament. Em sorprenc sovint davant d’una mateixa situació, la visió tant diferent que tenim sobre aquell fet. Més d’una vegada ha estat motiu per encetar una discussió prou encesa i és que el nostre caparró treballa i emmagatzema els records de manera ben diferent. Però el sentiments que provoca l’ evocació d’aquells moments són molt similars. Enyorança i tendresa són els que predominen per damunt d’ altres.
Em sento prou afortunada perquè encara que això pugui simbolitzar que el temps a l’hora que la vida passa , sempre em fa molt feliç poder-ho fer i que així sigui per molts i molts anys.
Desprès d’ esmorzar la meva germana i jo ens disposem a fer neteja. El fet d’obrir i tancar una casa esdevé un ritual que costa però que és necessari.
És curiós o potser no tant que ja fa uns anys que enlloc de parlar de projectes, la major part de les converses giren al voltant de coses passades conjuntament. Em sorprenc sovint davant d’una mateixa situació, la visió tant diferent que tenim sobre aquell fet. Més d’una vegada ha estat motiu per encetar una discussió prou encesa i és que el nostre caparró treballa i emmagatzema els records de manera ben diferent. Però el sentiments que provoca l’ evocació d’aquells moments són molt similars. Enyorança i tendresa són els que predominen per damunt d’ altres.
Em sento prou afortunada perquè encara que això pugui simbolitzar que el temps a l’hora que la vida passa , sempre em fa molt feliç poder-ho fer i que així sigui per molts i molts anys.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)