1 de Juliol, primer dia de rebaixes i més o menys de vacances!!!!!!!
Quina dolça sensació pensar que en principi i durant uns quants dies no tindré cap hora per llevar-me i sortir a corre-cuita de casa com la resta del any.
Però ara ve la qüestió principal a les vacances, ocupar el temps. Què fàcil era quan era una nena o una joveneta. Vivia completament despreocupada pensant només en la piscina i després en la platja. Però el més important era que podria estar al carrer amb els meus amics durant moltes hores.
Ara resulta que pràcticament és igual. Si no fos per la calor segurament em passaria moltes hores al carrer passejant i anant aquí i allà. Estic pensant en quin dia aniré a la platja........ Si no fos perquè he d’ estalviar, com sempre, enguany podria anar a l' India ..........A la fi i desprès d’una pila d’anys resulta que la meva vida en essència no ha canviat gaire.........no sé què pensar!
Arribat aquest punt de sobte me n’adono que si què ha canviat alguna cosa, i és la manera de plantejar-m’ho. Ja no ho faig amb la il•lusió de sempre. Ara resulta que no vull fer coses sinó que he de fer coses. De tota manera també pot ser que tot sigui com una mena de síndrome d’Estocolm. Si el fet de tenir la vida planificada durant la resta de l ‘any fa que deslligada d’aquests deures el meu ànim afluixi, serà qüestió de deixar passar alguns dies més i a veure què passa.
Ja em perdonareu però crec que com molts de nosaltres, haver d’ encoratjar-te a tu mateix durant tant de temps per la vida, esgota una mica i fa que l’estat d’ ànim com aquell que diu, i en el sentit més positiu desaparegui.
Crec que el retall salarial i la pujada de l’IVA sense dubte m’ha afectat bastant!!!!
