Gràcies a un amic molt estimat, al que estic molt agraïda, últimament he recuperat l’ interès per fer moltes activitats que havia oblidat que m’agradaven tant. Entre d’altres la meva antiga afició al cinema.
No puc estar-me de fer esment de la meva admiració per la pel·lícula ÀGORA. Vaig anar a veure-la amb l’expectativa que com n' havia sentit a parlar tan bé, potser em defraudaria, com d' altres vegades m’ha passat . Ben lluny d'aquesta idea ! A banda de donar una visió ajustada del moment històric en el que es situa la trama, la bellesa de les seves imatges, la interpretació magnifica i moltes coses que se m’escapen per manca de coneixements tècnics i cinèfils, us he de dir que el que més m’ha frapat és la preciosa història d’amor que es dibuixa i que personalment m’ha emocionat molt.
Preciosa per a mi perquè entenc que només per amor, en el sentit més extens de la paraula, es poden perdonar certes coses.
Jo sempre he pensat que en una relació sigui del tipus que sigui, l' honestedat i la confiança han de prevaldre sobre l' estimació i la passió.
La mala o bona gestió que podem fer dels nostres actes, pensaments i desitjos vers un altre, estan en una relació directament proporcional a la intensitat i qualitat dels sentiments que hi posem. Llavors és quan ens podem oblidar de les circumstàncies de cadascú.
La meva experiència personal en aquest aspecte és podria definir com un seguit de decepcions. Així, la veritat és que m' he tornat molt escèptica quan es tracta de l’amor d' una parella. La traïció, la gelosia, la manca de respecte, l' ambició, l' egoisme.... tot això sorgeix sovint en aquesta mena de relació.
Mai heu tingut una ex-parella? No us ho recomano. Malgrat intentis acabar de manera civilitzada i racional, la cosa no funciona. Crec que és impossible raonar quan no es pot controlar la impulsivitat que en major o menor grau tots tenim.
Sí, perquè quan es tracta d’aquests sentiments la situació no es pot resoldre com un problema matemàtic. Apliques la fórmula i ja està! De cop i en el moment menys oportú poses la pota, i el que hem estat reservant i guardant per tal de no fer mal a l’altre o per d’altres interessos surt. Llavors t’escridasses i el que és pitjor, no resols res.
Penso que l' Hipatia com bona filòsofa i matemàtica ho deuria intuir. L' intel·ligència, la racionalitat i la passió que va posar per la ciència i el coneixement, segurament no les hagués sabut combinar amb tanta saviesa si es tractés de caure en braços de qualsevol dels seus enamorats.
Així que em quedo amb la comprensió que va mostrar per ells malgrat un a un la van anar deixant de banda. En el fons sóc una romàntica i aquestes històries m’agrada pensar que existeixen, encara que em facin plorar.
Penso que està molt bé ser una romàntica, no ens ha de donar vergonya ni ràbia de confesar-ho.Les coses són com som.
ResponEliminaUna abraçada i un vent suau ple de fulles de la tardor...
Moltes gràcies per les teves paraules. Ser un romàntic avui en dia crec que està una mica desfasat, i potser per això molt sovint et sents incomprès.
ResponEliminaUna abraçada molt forta