No us ha passat mai emocionar-vos de tal manera que no hàgiu pogut contenir el plor ?
Això és el que m’ha passat a mi per segona vegada en poc temps. El motiu no ha estat res personal. Veure per segon cop un reportatge emès per la tv3 el 14-01-2010 titulat “Barraques. La ciutat oblidada.” i que pertany a un programa molt interessant titulat Sense Ficció.
Avui i degut a la vaga realitzada per la tv3 de les 12h a les 16h, l’han tornat a emetre. Ha coincidit que és la tarda que puc estar a casa . Ha fet que malgrat no haver viscut res del que els protagonistes relaten amb una senzillesa i naturalitat aclaparadora, em torni a adonar de quina manera i sense demanar-ho la vida pot tractar a les persones.
Això m’ha fet recordar històries, explicades pels meus pares i d’altres familiars que sempre m’havien deixat la sensació de haver-les viscut una mica. I és que penso que és molt important saber-les explicar. Recomano a qui tingui interès per la història recent a Barcelona que el miri. No us perdeu la conclusió final i especialment la sintonia dels títols de crèdit finals.
Per a mi és un document planificat i contat des del rigor històric i sobretot amb una gran sensibilitat.
