Un mal menor. Aquesta és la frase que defineix de manera prou encertada el pensament de molts sobre el sistema de la funció pública. M’ ha costat d’ entendre el seu significat aplicada d’ aquesta manera . Com m’ és difícil de comprendre d’ altres que sentim sovint com danys col·laterals o situacions conjunturals..... No m’ acostumo quan s’ associa a les persones. També s’ hem fa feixuc d’ entendre quan la relaciono amb una frase molt sentida en aquests dies, els serveis bàsics.
Analitzant el significat de la paraula bàsic com la part essencial o fonamental , hom diríem que els podríem considerar com imprescindibles. Però sembla ser que en aquest país / societat, entendre l’ educació i la sanitat com quelcom bàsic no significa que hagin de tenir una importància cabdal. A la fi he entès això d’ un mal menor. S’ han d’ oferir per què no està ben vist que com tota societat civilitzada i evolucionada, hagin analfabets o que per manca de recursos econòmics es mori la gent pel carrer. Però com només generen despeses i cap guany s’ ha de procurar retallar-los el màxim possible. Que els gestioni el sector privat serà diferent per què sembla ser, que el cost seria menor pels governs i si més no es facilitarà crear empresa o sia es generarà riquesa. Al cap i a la fi és un canvi de model diuen, això és poc sostenible....
Tot plegat em porta a pensar que mentre no es faci una aposta, on es valori que invertir en educació sigui un guany segur aquest canvi de model no serà real. En èpoques difícils com les que estem vivint només l’ estan considerant com reduir despesa de quelcom superflu.
Com a membre de la funció pública que sóc estic una mica farta que em facin sentir, ora com un ésser privilegiat ora com una mena de delinqüent que s’ hagi d’ amagar només pel fet d’ haver aprovat una oposició, per ocupar un lloc de treball on les normes i el sistema de funcionament m’ han vingut donades com a moltes feines. Com educadora que sóc reclamo una mica d’ atenció i demano que es reflexioni sobre el valor i significat que té la nostra tasca. Crec que mentre no sigui així qualsevol reforma al respecte serà com si a tots ens enganxessin una llufa a l’ esquena i ens diguessin.. SANTS INNOCENTS!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada