dimecres, 10 de març del 2010

...I ARA NEU!

 No sé quants dies més durarà sentir a parlar als mitjans de comunicació, sobre la imprevisió del govern per la nevada caiguda recentment a Catalunya i de les repercussions que ha tingut per tots nosaltres.

Certament si que sentint a molts amics, companys i familiars explicant que van patir moltes incomoditats, jo em considero molt afortunada.

Aquest dia va ser especial per a mi per dos motius. No voldria ferir sensibilitats.

 Primer per fer-me sortir de la rutina. Camí de casa meva, amb la càmera de fotos que últimament sempre duc a la bossa, anava fent una mena de seqüència del recorregut que diàriament faig quan surto de la feina. Em va semblar completament diferent. El paisatge urbà completament canviat. Si, de cop havia esdevingut paisatge sense més. A banda que havia de caminar amb cura per no relliscar, vaig gaudir de tot ell com si el veiés per primera vegada.

Però el que més em va agradar és l’efecte que havia produït a les persones que m’anava creuant. Algunes de les cares mostraven expressions de perplexitat, però en general el que reflexaven era un somriure de felicitat. Ens anàvem mirant als ulls, fins i tot fent comentaris els uns als altres sobre la bellesa dels carrers.

Revisant les fotos d’aquest dia  me n' adono que els flocs de neu que es veuen en primer pla, brillen i llueixen probablement igual que els ulls de molts de nosaltres en ocasions especials.


1 comentari:

  1. Claro que si! Tanto negativismo me enerva! Vivan los temporales de nieve y sus efectos previsibles imprevistos!

    ResponElimina