Per un moment he imaginat que en poques hores no podria sortir al carrer. Això ha estat aquest matí quan de sobte i amb un cel molt gris i amb la sensació de molt de fred han començat a caure les primeres volves de neu que he vist aquesta temporada d’ hivern, encara no estrenat oficialment. Ha estat una falsa alarma. Finalment només ha nevat a dalt de les muntanyes que rodegen la petita vall on hem trobo. Allà sembla que ho ha fet amb ganes. De fet uns familiars que han anat a esquiar a primera hora m’ ho han ratificat.
Millor he pensat, l’ idea de sortir amb la pala a treure la neu de la vorera no em seduïa gaire. De fet ara mateix la temperatura ha pujat de manera espectacular i l’ expectativa de que torni a nevar s’ allunya bastant. Com a molt el que faria seria ploure.
Com cada any per aquestes dates tenim el costum familiar de trobar-nos, ara i per Nadal. La resta de l’ any se’ns fa més difícil a tots ja que vivim una mica allunyats els uns dels altres i cadascun té la seva vida i les seves obligacions.
Personalment em costa adaptar-me una mica a aquesta disbauxa ja que tot i que m’ agrada molt fer gresca , estic habituada a viure sola i a tenir el meu espai i encara que em considero d’ esperit generós sovint desitjo quedar-me una estoneta sola a casa o a on sigui per relaxar-me. De fet en aquests moments estic pensant ja en retornar a casa meva. Pot ser que estigui una mica ensopida, que hi farem! el meu ànim acompanya els temps que corren.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada